diumenge, 4 de novembre de 2012

Notes desordenades i pertorbadores més enllà de la crisi


El twittaire santjustenc Arnau Cunties piulava l’altre dia un enllaç a una conferència pronunciada per l’historiador Josep Fontana. Clarivident i rigorós, analitzava alguns aspectes clau que defineixen la situació que estem patint. Us recomano una llegida del que ara maldestrament intentaré convertir notes desordenades  a l’espai de l’article de partit. Podeu trobar el document seguint l’enllaç http://www.comfia.net/catalunya/pag1/

 

Idea 1: La millora de les condicions de vida dels darrers anys no és conseqüència d’una tendència a la millora interna de les societats, sinó el fruit de les concessions de les classes poderoses per la por a perdre la seva hegemonia o el seu estatus. “la por a la revolució”, com anomena Fontana.

 

Idea 2: En quant el període de creixement econòmic s’acaba, es trenca l’equilibri i s’inicia una ofensiva del poder per assegurar el seu estatus. Va passar amb la crisi del petroli dels 70 i està passant ara. Assistim a un procés gradual per preparar el terreny en aquest sentit: lliure comerç, deslocalitzacions industrials, salaris més baixos ...

 

Idea 3: La “gran divergència”  és un fenòmen consistent en un enriquiment progressiu de l’1% de la població i l’empobriment conseqüent de la resta. I això no és una conseqüència del funcionament dels mercats sinó una acció deliberada i planificada.

 

Idea 4: La “gran divergència” s’executa des de l’organització i coordinació dels organismes internacionals, des del control ideològic del camí únic i inevitable, des del desprestigi de la política i els sindicats, així com de qualsevol acció ciutadana més o menys coordinada.

 

Idea 5: Les retallades, l’aprimament de l’estat del benestar, la depressió econòmica, el tancament de petites i mitjanes empreses, les pèrdues de drets socials i laborals, estan en aquest pla involutiu per desempoderar les classes mitjanes i treballadores. Es carrega el pes sobre el deute dels estats quan aquests no estan sobreendeutats, assumint nivells d’atur socialment inassumibles (23% a l’estat espanyol).

 

Idea 6: Resistir com a primera acció. Lluitar per salvar els llocs de treball, el nivell de vida i les cobertures socials de les que ens hem dotat. Lluitar perquè els i les nostres joves tinguin un futur digne i no es converteixin en una generació amb les seves espectatives frustrades. Lluitar per fer de contrapes a unes polítiques d’austeritat sobrepassada que agreugen més la situació.

 

Idea 7: L’esquerra ha de saber trobar el camí per donar coherència a aquestes accions, trobar noves formes de lluita, i fer entendre que aquí ningú regala res.

 

I com sempre: lluitar o surar com peixos morts en un corrent d’aigua.   

Article Publicat a "El Butlletí de Sant Just" , març de 2012