dimecres, 12 de desembre del 2012

El Repte

Es fa difícil escriure un article el 26 de novembre que no parli del resultat dels partits polítics a les eleccions, però sense risc no hi ha circ. M’agradaria apuntar alguns aspectes que he trobat rellevants durant tot aquest procés electoral i que poden ser clau en el context polític, econòmic i social dels propers anys.

La societat catalana és una societat plural, amb sensibilitats diverses. S’equivoca qui categoritza des de la parcialitat, interpretant voluntats, anhels i desitjos. La Catalunya de les hegemonies deixa pas a una Catalunya dels consensos.

Després d’uns anys en que la situació de la caixa (no va amb segones) ha marcat la política, potser que la política marqui la situació de la caixa. Potser que deixem de parlar de “polítiques d’austeritat” i comencem dir les coses pel seu nom: “polítiques extractives”, on el transvàs del flux de capitals fuig de les classes treballadores per tapar el forat de l’economia financera. I per avançar hem d’abordar aquesta qüestió. I això significa posar sobre el taulell de la botiga, com faria el meu avi, el que es té a la caixa, el que es deu i en concepte de què i a qui, perquè i fins quan. És tot el deute legítim? És tot el deute a retornar prioritari i urgent? Hem d’anar llescant l’economia productiva i l’estat del benestar fins que ens quedi un os rossegat i pelat?

La insensibilitat social que el govern de Catalunya ha demostrat fins ara és paradigmàtica d’un model de societat que fractura els catalans i les catalanes entre ens que tenen recursos i capacitat de tirar endavant amb els seus propis mitjans i els que no. Una ciutadania de primera i una de segona no és pel que hem estat lluitant, per tant abans que res cal assegurar i prioritzar aquells aspectes clau que generen cohesió social i ciutadania.

És absolutament imprescindible que el poble de Catalunya decideixi el seu camí. La convocatòria d’un referèndum és el camí que bona part de la ciutadania vol per esclarir el seu encaix amb l’estat espanyol. Aquesta no és una qüestió menor i no admet pròrrogues. No és un camí vinculat al resultat electoral d’una força política, és un compromís parlamentari que cal tirar endavant durant aquesta legislatura.

El forat en el que hem caigut no és de fabricació casolana. Ens agradi o no estem immersos en una dinàmica mundial que ens està afectant de ple, i les respostes hauran de tenir també una escala supra-nacional i , em temo, que hauran de ser contundents, algunes traumàtiques, i perllongades en el temps......

El repte que ha d’afrontar el nou parlament i el govern és dels més difícils de la nostra història recent. I que ningú es pensi que ho podrà fer sol. El bloc de partits d’esquerres és ara més gran que abans i cal tenir una acció coordinada per fer front a les receptes conservadores per sortir de la crisi i per avançar cap al dret a l’autodeterminació.

Lluís Monfort Peligero
Regidor d'Educació, Infància i Joventut.
Regidor President de l'Àrea de Serveis a la Persona


Publicat a "El Butlletí de Sant Just"
Desembre 2012-Gener 2013