diumenge, 12 d’octubre de 2014

Joc de trons

Hi havia una vegada un príncep de mirada agradable i atenta, educat en les millors universitats, pujat entre els valors de la prudència i el saber estar, al que anomenarem, per exemple, Feliphorn. El seu pare, Joancarl, va accedir al tron de la mà de Bahamond, una mena de mag malèfic que va tenir sotmesos els pobles de la terra mitjana durant quasi 40 anys. Joancarl, va ser incapaç de col.laborar en l’expulsió del mag, tot i que un cop mort aquest va ser prou hàbil per assumir el tron a través de pactes secrets que algunes llegendes ara conten. No va ser un camí fàcil per Joancarl, doncs els grups que havien ostentat el poder fins llavors el veien tou i incapaç de mantenir allò pel qual el mag Bahamond havia imperat durant decennis. Però la dinastia de Borbondriel, al qual ell pertanyia, portava a la sang el valor de la permanència i la perpetuïtat al tron, i pactant amb les forces que havien de marcar el futur de la Terra Mitjana, va aconseguir establir un regnat de 40 anys i un compromís de continuïtat del seu llinatge.
El poble de la Terra Mitjana, esporuguit per les amenaces de tam-tams llunyans que amenaçaven el retorn dels exèrcits del mag, va accedir a la coronació del rei. Molts d’ells a contracor,  alguns amb gran entusiasme, però en general convençuts que era el que tocava. De fet fins i tot els ancians i els trobadors, que en petits grups a la vora del foc explicaven rondalles i llegendes d’un període antic sense rei ni mag, on el poble es governava des d’ell i per a ell, van acabar callant i acceptant la dinastia dels Borbondriel.
Un cop el seu pare es veié prou dèbil com per continuar treballant en el que més l’havia ocupat i preocupat els darrers anys, que era la continuïtat dinàstica, i va ser quan abdicà i Feliphorn va optar al tron.
Els vells trobadors i les generacions educades durant el període de pau ja havien perdut la por. La mà blanca i allargada del mag Bahamond ja no atemoria els caps del poble. Hi havia una esperança de tornar als vells períodes de govern popular, els temps de la República. Les places es van omplir de cants de trobadors de l’esperança. Però el fort encanteri que Joancarl havia fet sobre antics trobadors de “fondes arrels republicanes” encara perdurava i es van aliniar al costat de la dinastia de Borbondriel.
Feliphorn va ser rei, va aconseguir sortir-ne indemne de qui el qüestionava. Però Feliphorn sabia que ja no li servien ni la màgia ni la por. Que el seu regnat havia nascut malalt, que les seves formes amables no li servien per fer callar aquells que cada cop més es preguntaven si en el món de la llum i la raó hi caben les ombres reials i dinàstiques, les pors i les amenaces del caos i el desgovern.

WANTED: SANT JUST CIUTAT EDUCADORA

Des de Sant Just hem cregut que el poble, la ciutat, és un marc i un agent educatiu que permet ajudar a formar persones sensibles, conscients dels seus drets i deures, lliures i crítiques. No només ho hem cregut sinó que ho hem considerat una prioritat. I en aquest sentit hem anat fent camí aquests darrers 35 anys, amb voluntat de ser “ciutat educadora”.
En aquest objectiu hi hem destinat il•lusió, imaginació, pensament crític i col•lectiu, a més a més d’importants esforços materials, humans i pressupostaris i hem pogut crear espais i serveis d’acompanyament a la infància i la família, d’èxit escolar, de desenvolupament personal, a través d’una estratègia que ens ha permès combinar professionalitat, contacte amb la ciutadania i resposta a les diferents necessitats. Us convido a donar una ullada als vídeos “Una Vida per Créixer” que trobareu al web http://www.santjust.cat/educacio  per veure tot allò que durant anys hem anat construint entre totes i tots, poc a poc.
Doncs bé, sembla ser que tota aquesta dinàmica es pot veure compromesa ara per l’aprovació de dues modificacions de llei: per una banda la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).
LRSAL estableix la desaparició de la competència municipal de poder realitzar activitats complementàries, pilar en el que es basava allò anteriorment exposat, i posa en perill la continuïtat de tota la feina feta els darrers anys. Tampoc ens deixa espai en la tan important planificació educativa.
Per altra banda la LOMCE limita extraordinàriament la presència dels municipis en els òrgans de direcció i govern dels centres educatius, dificultant aquesta proximitat i complicitat establerta entre el municipi i els objectius de les escoles i institut.
Cal ser contundents ara en la defensa de tots aquells instruments i serveis dels que ens hem dotat, i cal reclamar a l’Estat i a totes les administracions implicades el reconeixement de la feina que realitzem les ciutats educadores en favor de la consecució d’una ciutadania democràtica plena.
Les dones i els homes de Sant Just tenen dret a reflexionar i a participar en la construcció de programes educatius i a disposar dels instruments necessaris per poder descobrir un projecte educatiu en la dinàmica de la seva ciutat, en els valors que aquesta fomenta, en la qualitat de vida que ofereixi, en l’interès que la ciutat manifesti en la relació amb la ciutadania i en la forma que aquesta els escolti. Això tan natural i bàsic resulta ser subversiu, i s’hi actua en conseqüència:  “Wanted: Sant Just Ciutat Educadora”.

Can Biosca Parc Natural

L’edificació original de Can Biosca (dins la vall de Sant Just i a la vora de la deixalleria municipal) es va esfondrar ja fa més de 10 anys. La masia va caure “de vella”, però al seu costat hi persisteix un grapat d’edificacions irregulars algunes d’elles encastades en el llit de la riera.

Tota aquesta aparença actual no ens ha de fer perdre de vista que aquest és un entorn bàsicament natural que va ser preservat l’any 2004 gràcies a que la població santjustenca es va mobilitzar per salvar la vall.

Els acords assolits entre propietaris i ajuntament en aquells moments van preveure la inversió de més de 7 milions d’euros en la restauració d’aquesta zona i altres de la vall. A canvi els propietaris van rebre el reconeixement d’uns drets més que dubtosos a 80.000 m2 d’habitatge que podien construir fora de la vall, una part important d’ells fora del nostre municipi.

Ara resulta que els propietaris – que encara estan desfullant la margarida - assenyalen els terrenys de Can Biosca com el lloc adequat per construir-hi habitatges, i pressionen l’ajuntament per a que els hi ho deixi fer. La resposta municipal ha de ser ben clara en aquest sentit: No es construirà ni un metre quadrat a la vall, tal i com recullen els acords signats.

Aquesta situació coincideix, però, amb una proposta que s’ha presentat en el procés participatiu que, sota el patrocini del Consell Municipal de Medi Ambient, s’ha desenvolupat aquestes darreres setmanes per tal de debatre com volem els i les santjustenques que sigui Collserola: s’ha proposat incorporar els terrenys dels voltants de Can Biosca al Parc Natural de Collserola.

El grup municipal d’ICV considera que aquesta és una proposta adequada i molt oportuna que l’Ajuntament de Sant Just hauria de fer seva i conseqüentment elevar-la a la Generalitat de Catalunya.  



Com aprofitar el potencial de la memòria col•lectiva i el patrimoni en clau de ciutat educadora?

Aquesta és la pregunta sobre la que 12 ciutats d’arreu de l’estat espanyol van estar treballant el passat 5 i 6 de juny a Sant Just. La trobada, que va comptar també amb la presència de Marina Canals, secretària general de l’AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores), va constar de 4 parts. Durant la primera, el comitè científic creat per assessorar la xarxa i que està format per la UAB (www.uab.edu/cepap) i la Dra. Laia Coma de la UB, va ajudar a centrar els conceptes bàsics i a obrir el focus a experiències d’arreu del món en relació a les memòries col•lectives. Posteriorment va ser el torn de les experiències de Sant Just, on el Centre d’Estudis Santjustencs va presentar 2 experiències com a mostra de l'extens treball que fan, l’artista local Soledat Sans va explicar el projecte del Llibre de la Pau, el músic Francesc Cardona va situar la memòria del folklore tradicional i oral en el centre del seu interès i la sommelier Àstrid Goldstein ens va parlar del treball de recuperació de processos i varietats tradicionals en el món del vi.
Ja al segon dia, les ciutats assistents van poder exposar alguns dels seus projectes més emblemàtics de treball entorn la memòria col•lectiva i el patrimoni i posteriorment van poder treballar en un taller al voltant de la difusió i la potencialitat educadora del refugi antiaeri de Les Escoles.
El treball de continuïtat es durà a terme a distància fins el mes de novembre, quan es planteja una trobada en el marc del Congrés Internacional de Ciutats educadores que enguany es celebra a Barcelona. En aquest treball, cada municipi haurà de desenvolupar una experiència tenint en compte els aprenentatges adquirits durant la trobada i comptant amb l’assessorament del comitè científic i l’opinió de la resta de ciutats.
L’objectiu final del grup de treball és establir línies de treball per a que les més de 150 ciutats d’arreu de l’Estat adherides a la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores puguin desenvolupar projectes de qualitat on es desplegui al màxim el potencial educador de la ciutat a partir de la gestió del patrimoni i les memòries col•lectives.
Podeu anar seguint el projecte al web: http://recememoriadelasciudades.wordpress.com/ , i al twitter @MemoriaCiudades ,així com enviar-nos propostes, comentaris o manifestar la voluntat de col•laborar  al correu memoriaciudadesstjust@gmail.com

dijous, 9 d’octubre de 2014

Assumeixo el repte, amb la vostra ajuda

Ahir l’assemblea local d’ICV Sant Just va decidir que jo fos la persona encarregada d’afrontar les properes eleccions municipals al nostre poble, amb el mandat de propiciar un espai ampli que permeti confluir diverses persones que treballen des d’una òptica d’esquerra transformadora.
Volem que el projecte que treballarem de cara al mes de maig esdevingui un veritable espai de reflexió i de debat, on més enllà de consensuar i elaborar propostes concretes per la millora de la vida de les dones i els homes de Sant Just, serveixi per revisar de manera crítica els mecanismes de participació i democràcia i pugui ser un vehicle per contribuir a la regeneració política general.
El desprestigi al que s’ha sotmès la democràcia per part de les persones que se n’han aprofitat i per part de grups poderosos que l’han segrestada, no ens han de fer perdre el nord: tenim la capacitat com a ciutadanes i ciutadans d’organitzar-nos i proposar accions de govern per transformar la nostra realitat.
Des d’ICV volem treballar en aquest sentit, però no volem ni creiem que ho haguem de fer sols. Volem compartir amb vosaltres propostes i reflexions. I ho volem fer de manera honesta i sincera, sense condicions prèvies i disposats a trobar fórmules més o menys imaginatives per caminar plegats, com ja ho estan fent altres municipis. La força de les esquerres rau en la unitat d’acció i posarem tota la nostra capacitat de treball i organitzativa al servei d’aquest projecte.
Aquests anys al govern municipal hem pogut desenvolupar un pacte de govern marcat per la crisi econòmica i les amenaces de reformes legislatives que pretenen limitar la capacitat d’acció dels governs municipals. Però creiem que cal fer més i millor, per la qual cosa necessitem la vostra ajuda i implicació.
Personalment entomo el repte amb molta il·lusió, alhora que amb una mica de vertigen, però ho faig convençut de trobar els camins per dur a terme aquesta proposta, i amb el convenciment i les ganes de comptar amb totes i tots vosaltres, i amb el pòsit de la bona feina feta per totes les meves companyes i companys.
Finalment m’agradaria dedicar unes paraules a en Pere Orriols, que ha decidit deixar d’estar en primera línia després de 8 anys. En Pere ha estat per mi un exemple, una referència d’energia i insistència, de visió a llarg termini, de persistència en les referències bàsiques d’honestedat i servei públic. He tingut la sort de compartir despatx i objectius amb un somniador utòpic alhora que un escèptic analític, un company extraordinari capaç de fer-te les preguntes adequades que t’ajuden a créixer i a definir els projectes. Si no fos per ell no seria aquí fent aquest pas. Gràcies Pere!
Som-hi? Som-hi!

dimecres, 2 d’abril de 2014

Reflexions sobre els pecats i les virtuts de la situació municipal

El reguitzell d’articles que aquests dies afloren en els entorns municipals i municipalistes sobre la llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local (LRSAL) és enorme. S’aborda la qüestió des de multiplicitat d’àmbits: el de la gestió, el de l’atenció a la ciutadania, el polític i democràtic, i molts altres que ja us anireu trobant si us interessa el tema.

I aquí vaig jo: interessa el tema? Aquests darrers dies he trobat un profund desconeixement sobre l’amenaça que suposa aquesta llei pels ajuntaments, per la política municipal i per la participació democràtica de la ciutadania. Suposo que quan un està immers, com és el meu cas, en aquest món fa un esforç per estar el dia de l’evolució en l’aplicació d’aquesta llei, i constantment està pensant en formes i maneres de continuar garantint aquells aspectes de la política i la gestió municipal que creu imprescindibles interpretant els interessos de la ciutadania. I això ens pot portar a pensar, exageradament, que això és un tema de gran preocupació per tothom. Res més lluny de la realitat.

Igualment erroni seria considerar que només una elit (en la que generalment l’emissor d’aquest tipus de pensaments s’hi troba, clar) és conscient de la problemàtica i que la resta de mortals “passa” literalment del tema. Jo crec que l’explicació és molt més complexa.

En primer lloc trobem una apagada informativa, en la que és difícil trobar notícies acurades sobre aquesta llei. Hi contribueix el fet que és una llei que ofereix àmplies zones d’ombra i sorpreses diàries en el seu desplegament, on les institucions afectades es fan l’orni, sordegen, o simplement apliquen la vella actitud de fer-se el tonto.

En segon lloc hi contribueix l’actitud dels governs municipals dels darrers 15-20 anys tendent a desmobilitzar políticament la ciutadania, que ha fet que els ajuntaments es vegin com a prestadors de serveis més que no pas instruments de participació democràtica. No és estrany que la ciutadania no percebi aquesta llei com una pèrdua.

En tercer lloc cal admetre que la construcció de les administracions públiques ha atorgat als ajuntaments unes competències, en general, de pa sucat amb oli. Pujats en el carro de les competències complementàries hem anat construint interessants castells de cartes que s’han demostrat de gran feblesa a la primera ventada.

Total: si en sortim d’aquesta ja podem anar pensant en una transmetre informació clara i precisa, en una repolitització dels ajuntaments i en anar dotant el món municipal d’unes competències clares i reconeixibles.


dimecres, 23 d’octubre de 2013

Marrecs: un model educatiu de qualitat inqüestionable

Sense voler entrar en debats epistolars amb els companys de CiU, cal dir que al seu article de partit a l’anterior Butlletí és un aiguabarreig on conflueixen (voluntàriament o no), ignorància, prepotència,  i m’atreviria a suggerir que també un punt de mala fe.

Ignorància en primer lloc perquè són profunds desconeixedors del projecte de Marrecs, i ho són per voluntat pròpia. No recordo cap visita seva al centre (excepte quan es va inaugurar l’ampliació al 2007), cap entrevista amb la direcció, cap pregunta al Consell Escolar Municipal en relació al projecte. Només recordo un interès en relació als comptes, els quals els vaig facilitar de manera exhaustiva. Tan exhaustiva que no han aconseguit destriar el gra de la palla i imputen com a cost partides que no corresponen a l’activitat pròpia del servei que analitzen, i tot plegat per no preguntar. I amb la imprudència que a voltes acompanya la ignorància intervenen dubtant que el model educatiu de Marrecs suposi, de fet, cap avantatge en relació al desenvolupament maduratiu de l’infant i una referència per les famílies.

Prepotència manifesta quan parlen de bona gestió. El model que el mateix govern de CiU va desenvolupar per les escoles bressol de la Generalitat, és superior en costos, menor en prestacions i no el recordo a cap rànking de qualitat. Sí que hi és Marrecs, posat com a referència  pel mateix Departament d’Ensenyament. No és just demanar equiparar Marrecs en costos a les escoles privades, quan aquestes darreres es veuen obligades a pagar uns salaris molt baixos per poder subsistir. I millor no parlar de la proposta d’establir la política de xecs populista que tan estèrils resultats ha portat a les polítiques socials d’aquest país.

I un punt de mala fe per publicar el seu article en ple procés de preinscripcions i matriculacions, un dels moments més delicats per la continuitat i viabilitat del projecte de qualsevol escola. Malgrat això, any rera any, les famílies de Sant Just dipositen la seva confiança a Marrecs, com així ho demostren els alts índex de preinscripció.

Des de la nostra presència als diferents governs municipals hem impulsat el projecte de l’actual escola bressol, n’hem millorat la qualitat i hem aplicat millores en la gestió els darrers anys que han suposat un important estalvi que ha permès resistir la retirada de la Generalitat de les beques 0-3 i la reducció en el sosteniment de l’escola, sempre amb la complicitat de l’equip de Marrecs.

Mentre estiguem al govern el projecte continuarà, treballant per millorar-ne l’eficiència. No sé què passarà quan algun dia els companys de CiU ostentin aquesta responsabilitat de govern, però m'agradaria que l'efecte no fos com encarregar a la guineu que tingui cura de les gallines..

Lluís Monfort Peligero
Regidor d'Educació, Infància i Joventut.
Regidor President de l'Àrea de Serveis a la Persona