IMPOSSIBLES POSSIBLES

Doncs això. Sembla que les grans transformacions, els canvis radicals i les decisions més agosarades són patrimoni dels sectors més poderosos de la nostra societat. Amb el mal menor com a pastanaga i la “doctrina de xoc” com a vareta, anem caminant cap a l’estable, retornant a un ordre que es va escapar al masover però ara que l’amo ha tornat, redreça amb mà ferma.

 

Tot allò que ens hagués semblat impossible de canviar ha estat fet amb una velocitat espasmòdica. Tot allò que suposadament garantia l’equitat i la cohesió social ha estat ventilat en quatre dies. Tot allò que és fruit del pòsit d’una lluita continua per la millora de les condicions de vida de les persones, està desapareixent.

 

I tot plegat amb la mateixa desimboltura parlamentària de qui aprova una llei menor: amb un Partit Popular entusiasta envers la testicular contundència, un Partit Socialista desaparegut, i una Convergència construint el pont sobre el riu Kwai.

 

I mentrestant el país va al col·lapse. Les receptes es mostren ineficaces, injustes i inútils. La fractura social augmenta, l’atur es dispara, els mecanismes de protecció social s’aprimen fins a esvair-se i es deixa la gent més desfavorida a la seva sort.

 

Però cal reaccionar. En primer lloc cal exigir més control democràtic: no pot ser que un partit, malgrat la seva majoria absoluta, estigui aplicant de manera unilateral i contundent aquests canvis de gran transcendència. Per tant caldria tornar a convocar eleccions o com a mínim fer un referèndum. En segon lloc cal mostrar amb radicalitat el rebuig a les mesures que carreguen en la part més dèbil els costos de les retallades, al carrer i a les institucions, i treure’ns de sobre aquesta por que ens paralitza.  I en tercer lloc cal tenir més clar que mai el model de societat que volem, i defensar-lo!

 

I cal que qui governa tingui clar que al llarg de la història s’ha demostrat que, a vegades, els sectors menys poderosos, si s’organitzen i lluiten, poden ser capaços de fer els impossibles possibles.

Article publicat a "El Butlletí de Sant Just" Juliol de 2012