diumenge, 4 de novembre de 2012

The democracy, stupid!


La manifestació de l’11 de setembre ha estat sens dubte una de les més multitudinàries (si no la més) que han vist els carrers de Barcelona. L’èxit d’aquesta manifestació sota una reclamació clara i diàfanament independentista, i les seves conseqüències i derivades, cal que siguin analitzades de manera serena.

La generalització de federalistes primer, i d’independentistes després, acompanyats per la poca transcendència dels plantejaments purament autonomistes o regionalistes (amb prou feines defensats per un Partit Popular a Catalunya que en privat també es deixa sentir reconeixent que certa asimetria respondria millor a la realitat del país), no fa més que posar de relleu que alguna cosa no funciona, que alguna cosa grinyola en la configuració territorial de l’actual Estat Espanyol.

El pacte constitucional, que en el seu moment va tenir la gens despreciable virtut d’encalmar la remor de sabres i contribuïr a la construcció d’una democràcia sobre uns pilars sociològicament empapats de franquisme, va emplaçar tàcitament les parts a un “anar fent” a un “progressiu encaix”. El que passa és que cadascuna de les parts persegueix objectius oposats, i el projecte de nació espanyola sembla en essència incompatible amb la visió que bona part de la ciutadania catalana té dels propis horitzons nacionals i d’autogovern.

El dia 11 es va posar sobre la taula obrir el camí cap a la independència. Però no podem ara sustentar una decisió tan transcendental en una manifestació. És imprescindible que aquesta reivindicació passi per la balança i quan abans millor: cal votar i que la ciutadania decideixi de manera lliure i democràtica. Cal que, en definitiva, el poble exerceixi el seu inalienable dret a l’autodeterminació. I cal que, amb urgència, es trobin les vies per convocar un referèndum on la ciutadania sigui preguntada explícitament sobre això.

Calen grans dosis de generositat, d’humilitat i d’alçada política. I sobretot d’honestedat, per no amagar problemes durs i reals,  sota les banderes respectives. Qui es pensi que amb una Catalunya independent estaria tot solucionat, és que no ha entès res.

Perquè en definitiva es tracta de treballar dia a dia per fer de casa nostra un lloc millor, on tothom tingui la possibilitat de fer un projecte de vida amb equitat i dignitat. Es tracta de ser responsables i corresponsables dels nostres destins i horitzons. Es tracta d’exercir la nostra sobirania davant l’estat espanyol, però també davant dels mercats i les polítiques que s’orienten a perpetuar i accentuar unes relacions de poder basades en els privilegis d’uns pocs.

The democracy, stupid! Is the democracy!

 
Article publicat a "El Butlletí de Sant Just", setembre de 2012