Es fa difícil escriure un article el 26 de
novembre que no parli del resultat dels partits polítics a les eleccions, però
sense risc no hi ha circ. M’agradaria apuntar alguns aspectes que he trobat
rellevants durant tot aquest procés electoral i que poden ser clau en el context
polític, econòmic i social dels propers anys.
La societat catalana és una societat
plural, amb sensibilitats diverses. S’equivoca qui
categoritza des de la parcialitat, interpretant voluntats, anhels i desitjos. La
Catalunya de les hegemonies deixa pas a una Catalunya dels
consensos.
Després d’uns anys en que la situació de
la caixa (no va amb segones) ha marcat la política,
potser que la política marqui la situació de la
caixa. Potser que deixem de parlar de “polítiques
d’austeritat” i comencem dir les coses pel seu nom: “polítiques extractives”, on
el transvàs del flux de capitals fuig de les classes treballadores per tapar el
forat de l’economia financera. I per avançar hem d’abordar aquesta qüestió. I
això significa posar sobre el taulell de la botiga, com faria el meu avi, el que
es té a la caixa, el que es deu i en concepte de què i a qui, perquè i fins
quan. És tot el deute legítim? És tot el deute a retornar prioritari i urgent?
Hem d’anar llescant l’economia productiva i l’estat del benestar fins que ens
quedi un os rossegat i pelat?
La insensibilitat social que el govern de
Catalunya ha
demostrat fins ara és paradigmàtica d’un model de
societat que fractura els catalans i les catalanes entre ens que tenen recursos
i capacitat de tirar endavant amb els seus propis mitjans i els que no. Una
ciutadania de primera i una de segona no és pel que hem estat lluitant, per tant
abans que res cal assegurar i prioritzar aquells aspectes clau que generen
cohesió social i ciutadania.
És absolutament imprescindible que el
poble de Catalunya decideixi el seu camí. La
convocatòria d’un referèndum és el camí que bona part de la ciutadania vol per
esclarir el seu encaix amb l’estat espanyol. Aquesta no és una qüestió menor i
no admet pròrrogues. No és un camí vinculat al resultat electoral d’una força
política, és un compromís parlamentari que cal tirar endavant durant aquesta
legislatura.
El forat en el que hem caigut no és de
fabricació casolana. Ens agradi o no estem
immersos en una dinàmica mundial que ens està afectant de ple, i les respostes
hauran de tenir també una escala supra-nacional i , em temo, que hauran de ser
contundents, algunes traumàtiques, i perllongades en el
temps......
El repte que ha d’afrontar el nou parlament i el govern és dels més difícils
de la nostra història recent. I que ningú es pensi que ho podrà fer sol. El bloc
de partits d’esquerres és ara més gran que abans i cal tenir una acció
coordinada per fer front a les receptes conservadores per sortir de la crisi i
per avançar cap al dret a l’autodeterminació.
Lluís Monfort
Peligero
Regidor
d'Educació, Infància i Joventut.
Regidor President de l'Àrea de Serveis a la Persona
Publicat a "El Butlletí de Sant Just"
Desembre 2012-Gener 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada