El reguitzell d’articles que
aquests dies afloren en els entorns municipals i municipalistes sobre la llei
de sostenibilitat i racionalització de l’administració local (LRSAL) és enorme.
S’aborda la qüestió des de multiplicitat d’àmbits: el de la gestió, el de
l’atenció a la ciutadania, el polític i democràtic, i molts altres que ja us
anireu trobant si us interessa el tema.
I aquí vaig jo: interessa el tema?
Aquests darrers dies he trobat un profund desconeixement sobre l’amenaça que
suposa aquesta llei pels ajuntaments, per la política municipal i per la
participació democràtica de la ciutadania. Suposo que quan un està immers, com
és el meu cas, en aquest món fa un esforç per estar el dia de l’evolució en
l’aplicació d’aquesta llei, i constantment està pensant en formes i maneres de
continuar garantint aquells aspectes de la política i la gestió municipal que
creu imprescindibles interpretant els interessos de la ciutadania. I això ens pot
portar a pensar, exageradament, que això és un tema de gran preocupació per
tothom. Res més lluny de la realitat.
Igualment erroni seria considerar
que només una elit (en la que generalment l’emissor d’aquest tipus de
pensaments s’hi troba, clar) és conscient de la problemàtica i que la resta de
mortals “passa” literalment del tema. Jo crec que l’explicació és molt més
complexa.
En primer lloc trobem una apagada
informativa, en la que és difícil trobar notícies acurades sobre aquesta llei.
Hi contribueix el fet que és una llei que ofereix àmplies zones d’ombra i
sorpreses diàries en el seu desplegament, on les institucions afectades es fan
l’orni, sordegen, o simplement apliquen la vella actitud de fer-se el tonto.
En segon lloc hi contribueix
l’actitud dels governs municipals dels darrers 15-20 anys tendent a
desmobilitzar políticament la ciutadania, que ha fet que els ajuntaments es
vegin com a prestadors de serveis més que no pas instruments de participació
democràtica. No és estrany que la ciutadania no percebi aquesta llei com una
pèrdua.
En tercer lloc cal admetre que la
construcció de les administracions públiques ha atorgat als ajuntaments unes
competències, en general, de pa sucat amb oli. Pujats en el carro de les
competències complementàries hem anat construint interessants castells de
cartes que s’han demostrat de gran feblesa a la primera ventada.
Total: si en sortim d’aquesta ja
podem anar pensant en una transmetre informació clara i precisa, en una
repolitització dels ajuntaments i en anar dotant el món municipal d’unes
competències clares i reconeixibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada